P5 a Sant Ramon

Ara ja fa dies que uns enigmes van arribar a la nostra classe. Coses molt estranyes estaven passant i ningú de nosaltres, entenia res.

De fet, faltava poc per marxar d'excursió, en aquesta petita però alhora gran muntanya que tenim a prop de l'escola. La muntanya de Sant Ramón.

Però, que us assembla si tornem a emprendre els enigmes. Què ens deien? ...

1er Sóc a prop vostre, quasi tocant el sostre...

2on Aquí mort de fred us espero ben despert...

3er  A la casa del pastor jo us espero sense por...

4t Com cada any, amb vosaltres m'agrada ser-hi, perquè m'alimenteu molt bé.

Tots els nens i nenes anaven dient la seva i després de molt parlar van coincidir que algú els volia dir alguna cosa. Havíem de trobar "algú" a la muntanya i de mutu acord, van decidir de fer entre tots/es un mapa. Aquest els va servir de gran ajuda, orientant-se preguntant sempre a les acompanyants durant tot el camí.

Al llarg de la sortida, van haver-hi molt bons moments inoblidables, divertits com ara travessar les dreceres, ajudar-se entre ells/es, escalar amb una corda, arrossegar-se pel terra...

Però el més important després de buscar i buscar per la muntanya, va ser, trobar el Tió.

Nosaltres, els més grans d'infantil vam trobar el Tió. Bé, de fet un branquilló.Un cop a les nostres mans, es va escoltar:

-"I ara què fem?". Doncs portar-lo a l'escola!!

I a l'escola el tenim, reposant a prop de la porta, tapat amb una manta i la típica barretina, per a que tots els nens i nenes el puguin veure i alhora poder-lo alimentar.

I qui ho sap? Poder d'aquí uns dies quan no pugui més haurà de fer un gran pet quan tots li cantem la seva cançó...